Amb motiu del centenari del decret ( 9 d'abril de 1609) que va decidir l'expulsió dels moriscos de la monarquia hispànica i del Regne de València, efemèride de trista memòria, hem d'encetar una reflexió profunda i sobre el sentit d'aquest esdeveniment que ha marcat la història valenciana tant com la conquesta de Jaume I. Alguns ho consideren com una de les primeres "neteges ètniques" patides pel poble valencià, en vindran d'altres.
La Vall de Gallinera va ser un dels indrets més afectats, entre tants altres de la Marina Alta, tota la població de la Vall era morisca i tota fou deportada pel port de Dénia, això va suposar el despoblament del territori durant, al menys, dos anys, fins a la repoblació mallorquina de juny de 1610-11.
Considerem que les autoritats locals i comarcals de la Marina Alta haurien de treballar per tal que aquesta data tan important, siga commemorada degudament.
El programa de documentals "Dossiers" de Canal 9 ha dedicat un documentals a aquests valencians exiliats i expulsats de la seua terra.
Segons la tradició, documentada al llibre tercer de la Chronica de la Provincia de San Ivan Bavtista, de Religiosos Menores Descalzos de la Regvlar Observancia de Nvestro Seraphico Padre San Francisco,al capítol VII, titulat : "De la Congregacion Intermedia del Provincial Fray Geronimo Planes y fundación del Convento de San Andres de Gallinera" (Panes 1665: III 456-457), el dia de Sant Francesc la llum del sol passava per l'arc de la Foradà i enllumenava el convent de sant Andreu del MONT DE LA VALL DE GALLINERA:
"El sitio donde está el convento, es en la ladera, y falda de un monte el qual en invierno, interpuesta su mucha altura, le impide el sol, que apenas deve de gozar tres horas, pero es de notar una cosa, que no parece carezer de motivo piadoso, y es, que el dia quatro de octubre (que es el de la fiesta de N.P. San Francico) entrando el sol por una Peña que está horadada, hiere directamente en nuestro convento, y con su luz, y resplandor le alegra, como que no han podido sufrir sus rayos, que en tan festivo dia, se le oponga el monte, y assi le penetran, y le taladran"
Aquesta notícia ha pogut ser documentada amb la consulta de la documentació dipositada a l’Arxiu Històric Nacional, fons Osuna, al qual pertany la Baronia de la Vall de Gallinera, com senyoriu dels Ducs de Gandia, "Noticias que dio el Guardian del Convento, por donde parece que los Exmos. Señores Duques de Gandia como señores de las Valles de Gallinera y Ebo, son Patronos del dicho Convento, que se titula de San Andrés"(l'Arxiu Històric Nacional, secció Osuna, lligall 735/2-29):
Ara, Gràcies als estudis realitzats per l’investigador José Lull, en "Trabajos de Arqueoastronomía: ejemplos de África, América, Europa y Polinesia", amb el nom "La alineación solar del convento franciscano Benitaya en La Vall de Gallinera". Aquest estudi ha demostrat que aquest fenomen es produeix tots els anys dues vegades a l'any: el 4 d'Octubre (festivitat de Sant Francesc) a les 18:20 h i el 9 de Març (festivitat de Santa Francesca Romana) a les 17:42.
No oblidem que enguany celebrem el centenari de l'expulsió dels moriscos (1609), la Vall de Gallinera i els seus pobles són una bona prova d'un centenari que no hem d'oblidar, no devem oblidar les lliçons que ens dona la història. Aquest data ha marcat molts indrets de l'antic Regne de València i, sobretot, la Marina Alta.
Aquest lloc pretén ser punt de trobada per conéixer la nostra història. Així mateix, pretén oferir materials de Ciències Socials, sobretot en clau valenciana, un aspecte molt descurat en l' àmbit educatiu.